Tradicions culinàries

Les nenes i els nens de 3r, hem buscat informació sobre els orígens i les tradicions culinàries del Carnestoltes ,la Quaresma i la Mona de Pasqua.
Voleu saber tot el que hem après?.
La Marina G, el Roger, la Sara, l'Omar, l'Helena, el Feliu, l' Aina i l'Àngel, hem volgut parlar sobre el DIJOUS GRAS.
Mireu, el Carnestoltes és el rei de la disbauxa, la sàtira i la ironia, omple els pobles de color i de rauxa, durant la brevetat del seu regnat. Les celebracions continuen fins el dimecres de cendra que marcarà el preludi de la festivitat cristiana de la Quaresma.
El Carnaval és una festa d'origen pagà, basada en l'opulència, la llicència i el desenfrenament.
Joan Amades ens explica que els venedors dels mercats feien baralles de mentida, uns representaven al rei Carnestoltes i altres a la Vella Quaresma. L'equip del Carnestoltes eren:els carnissers,els tripaires, els pollastrers,els cansaladers........L'Equip de la Quaresma eren: els peixaters, els verdulaires, els fruiters.........
Antigament el primer dia de Carnaval(dijous gras) els infants feien captes d'ous per les cases, per elaborar les truites.
El seu origen el podem trobar a l'Edat Mitjana.
Molts barris s' ajunten per ballar i per fer les truites. A les escoles fem màscares, tots ens disfressem i sortim a cantar ,ballar i jugar.
El dijous gras es coneix també com dijous llarder.
ELS ALIMENTS TÍPICS D'AQUESTA DATA SÓN:
-LA TRUITA
-LA BOTIFARRA D'OU, i de postre
-COCA DE LLARDONS.
També ens hem informat de com es cel.lebra el dijous gras en altres pobles, així a Vilanova i la Geltrú es fa la merengada que consisteix en fer una baralla amb aquest producte entre els nens i les nenes, a més també és típic realitzar una xatonada popular.
A Aldover es fa un dinar de germanor amb la fagosseta que és un pa rodo amb truita de carxofes,alls tendres i llonganissa.
A Amposta és típic menjar-se un entrepà de truita amb salsitxes. És el que ells anomenen enjardar
La Marina A., la Fabiana, el Marcel, la Bibi i el Jaafar, ens hem decidit a escriure sobre la QUARESMA, mireu quantes coses hem après
El nom de quaresma es deu als molts esdeveniments bíblics que ens parlen d'aquest número: els quaranta dies de dejuni de Jesús en el desert, els quaranta anys que va passar el poble de Déu en el desert,els quaranta dies que Moises transcorre en la muntanya del Sinai etc. Quaranta per tant és un nombre simbòlic. Pels catòlics és el període que va des del dimecres de cendra fins el diumenge de Pasqua i ha d'estar dedicat a la penitència .L'última setmana de Pasqua és el que coneixem com Setmana Santa , el dijous i el divendres sant es recorda la mort de Jesucrist
Durant els divendres compresos entre el dimecres de cendra i la Setmana Santa el catolicisme suggereix l'abstinència de carns vermelles (porc,vedella,xai). Es mengen aliments com BACALLÀ, ARRÒS AMB LLET, VERDURES,BUNYOLS DE QUARESMA......
Des del segle IV es té aquesta tradició a l'església.
La Marina A. ens ha fet un calendari molt "xuli",amb tots els dies de la Quaresma i la SETMANA SANTA.(el trobareu darrere dels fulls)
VELLA QUARESMA, VELLA QUARESMA,
AI! QUE NO POT CAMINAR,
TÉ MOLTES CAMES I S’ENTREBANCA,
ENTRE TOTS L’HEM D’AJUDAR.
I ÉS QUE LI HEM DE TREURE UNA,
UNA, UNA, UNA, UNA,
I ÉS QUE LI HEM DE TREURE UNA,
FINS QUE PUGUI CAMINAR.
A la Gal.la, la Neus, l'Erick. el Paulo, l'Adrià i l'Steward, ens venía molt de gust parlar de la mona de pasqua. Ara us comentem tot allò que hem après
La mona de pasqua és molt tradicional a Catalunya,València i algunes zones de Múrcia. El nom prové de "munna" terme àrab que vol dir "aprovisionament de la boca". La mona simbolitza que la quaresma i la seva abstinència per fi s'ha acabat. Antigament la mona era una coca de pasqua, amb ous bullits .És una tradició que ja ve del S.XVIII, era l'obsequi clàssic del padrí,als seus fillols, se'ls hi feia tants ous bullits com anys tenía el nen o la nena fins arribar als 12 anys, en aquest punt com final el padrí donava 13 ous.
És a mitjans del S XIX, quan les mones perden tota la senzillesa i la seva presentació es torna més complicada. Normalment el fillol anava a recollir la mona a casa del padrí després de la missa, i més tard es feia sevir com postre per a tota la família, també és costum en alguns llocs que el nen recités un vers. El que encara es conserva avui dia és l'ou que normalment és de xocolata. L'ou simbolitza el principi de la vida. Les mones d'avui dia no s'assemblen gens a les de fa un segle, moltes pastisseries compiten per exhibir les seves produccions. Les mones a vegades "tenen sorpreses". Alberic és una població que té molta fama en la fabricació d'aquest producte.
Aquesta és la petita festa que hem fet:



Per cert la Gal.la ha portat una recepta d'una mona de Pasqua. Aqui la teniu:
La Mona

Sortides esportives de gener.

  El dijous 27 de gener, els nens i les nenes de les classes de 3r, vam concloure la unitat didàctica de Judo treballada assistint al CEM ...